Comentario sobre Trafalgar tras la reunión telemática
Mensaje online de Mª Dolores Forrat
10-12-2020
Vaig sentir molt no poder participar "sonorament" en la sessió del dimarts i intervenir en algunes preguntes i comentaris que feies. Creia que estava familiaritzada amb el sistema, però ja veig que no. A veure si m'espavile per a la propera reunió.
He de dir que m'he endut una molt grata sorpresa llegint aquests dos Episodis. Pensava que la lectura seria àrida i, que va, he gaudit llegint-los. A part d'interessants pel contingut històric, ho són també, per la forma com estan narrats. Don Benito posa realisme, humor, ironia; usa simils, metàfores… Compara els vaixells -amb la seua "arboleda"- amb les catedrals gòtiques; les memòries del Gabriel ancià -quan pensa en Rosita-són "como flores tropicales transplantadas al Norte helado" (la vellesa), i Rosita, en créixer: "el capullo se convertía en rosa i la crisálida en mariposa".
I l' oxímoron en l'últim capitol: "La definitiva ausencia de Marcial le quitaba el único amigo de su infantil juventud".... Aquest són exemples que em venen ara a la memòria, però l'Episodi en va ple. D'humor, un poc negre a vegades, però humor a la fi: quan Marcia perd la cama: "los ingleses sabiendo que jo no era bailarin ....", o els sobrenoms que dóna als comandements, o les paraules que utilitza malament, com "comodón" per "comodoro", etc.
Digne de comentari són també les reflexions "filosòfiques" de Gabriel - un xicot de 14 anys- a les que tú feres al.lusió, sobre quan enganyosa por ser la imaginació, o sobre la inutilitat i aberració de la guerra: un dia els homes es maten i al següent confraternitzen, a més de les vides perdudes...., i a qui beneficia . O també la seua confiança en la victòria "porque había oído que la justicia triunfaba siempre", o el que pensa sobre l'heroisme, que tu comentares. Recorde ara la referència que fa a com s'assabentaven de les notícies: "...no había periódicos..., las noticias circulaban de viva voz, desfigurándose entonces más que ahora, porque siempre fue la palabra mas mentirosa que la imprenta ... " Pensem en el que passa avui, quina ironia!
I els personatges parèixen trets de la realitat. Oir a Doña Francisca és una delícia: tan segura, tan realista, tan fresca i espontània ....; o riure de les mentides del Malespina pare, tot i que després alguna cosa que s'inventa es fa realitat, i Gabriel -i altres- ha de canviar l'opinió que d'ell tenia. També canvia d'opinió respecte als anglesos quan veu el bon tracte que els donen a ells, prisoners, en el Santa Ana, i l'ajuda amb les bombes per treure l'aigua del vaixell.
He mencionat alguns passatges, però l'Episodi és quasi una font inagotable de comentari.
Una cosa m'ha sorprès: el que es diu de Gravina. Mai havia llegit res del que aquest episodi insinua, tot i que després intenta arreglar-ho.
Igualment he gaudit llegint "La Corte de Carlos IV" amb els seus personatges, les seues intrigues i medros. Molt il.lustrativa l'exposició del pla de Ferran VII. També sobre aquest Episodi es podria parlar llargament.
Ara toca "L'infinit dins d'un jonc".
Bons Nadals i que l'Any Nou ens siga més propici.
