Trafalgar - Comentario

 

Comentario sobre Trafalgar tras la reunión telemática

             Mensaje online de Mª Dolores Forrat

 10-12-2020

Vaig  sentir molt no poder participar  "sonorament"  en la sessió  del dimarts  i  intervenir  en algunes preguntes  i  comentaris que feies.  Creia que estava  familiaritzada  amb el  sistema, però ja veig  que no.  A veure si m'espavile  per  a  la propera reunió.

He de dir que m'he endut una molt grata sorpresa llegint aquests dos Episodis. Pensava que la lectura seria  àrida  i, que va, he gaudit  llegint-los.  A  part  d'interessants  pel contingut històric,  ho són també, per la forma com estan narrats.  Don Benito posa realisme, humor, ironia;  usa simils, metàfores… Compara els vaixells  -amb la seua "arboleda"-  amb les catedrals gòtiques;  les memòries del Gabriel  ancià  -quan pensa en  Rosita-són  "como flores tropicales  transplantadas  al Norte helado" (la vellesa),  i Rosita, en créixer:  "el capullo se convertía  en rosa  i  la crisálida en  mariposa".
 
I l' oxímoron en l'últim capitol: "La definitiva ausencia de Marcial le quitaba  el único amigo  de su  infantil juventud".... Aquest  són exemples que em venen ara a la memòria,  però l'Episodi  en va ple.  D'humor,  un poc negre  a vegades,  però  humor a la fi:  quan Marcia perd  la cama:  "los  ingleses sabiendo que jo no era bailarin ....",  o  els sobrenoms que dóna als comandements,  o les paraules que  utilitza malament, com   "comodón"  per  "comodoro", etc.   

Digne de comentari són també les reflexions "filosòfiques"   de  Gabriel  - un xicot de 14 anys-   a  les que tú feres al.lusió,  sobre quan enganyosa por ser la  imaginació,  o sobre  la inutilitat  i aberració  de la guerra:  un dia  els  homes es maten  i  al següent confraternitzen,  a més de les vides perdudes....,  i a qui beneficia . O també  la seua confiança en la victòria "porque había oído que la justicia triunfaba siempre",  o el  que pensa  sobre  l'heroisme,  que tu comentares.  Recorde ara la referència que fa a  com s'assabentaven de les notícies:   "...no había periódicos...,  las noticias circulaban de viva voz, desfigurándose entonces más que ahora, porque  siempre fue la palabra  mas mentirosa que la imprenta ... "  Pensem en el que passa avui,  quina  ironia!

I els personatges  parèixen  trets  de la realitat.  Oir a  Doña Francisca  és una delícia:  tan segura, tan  realista, tan fresca  i espontània ....;  o riure  de les mentides del  Malespina pare,  tot i que després alguna cosa que s'inventa  es fa realitat,  i Gabriel  -i  altres-  ha de canviar l'opinió que d'ell tenia. També canvia d'opinió respecte als anglesos  quan veu el bon tracte que els donen a ells, prisoners, en el Santa Ana, i  l'ajuda amb les bombes per treure l'aigua del vaixell.
 
He mencionat alguns passatges, però  l'Episodi és quasi una font inagotable de comentari.
Una cosa m'ha sorprès: el que es diu de Gravina. Mai  havia llegit res  del que aquest episodi insinua,  tot  i que després intenta arreglar-ho.

Igualment  he gaudit  llegint  "La Corte de Carlos IV"  amb  els seus personatges, les seues intrigues i medros. Molt il.lustrativa  l'exposició  del pla de Ferran VII. També  sobre  aquest  Episodi es podria parlar  llargament.

Ara toca "L'infinit dins d'un jonc".

Bons Nadals i que l'Any Nou ens siga més propici.